Untitled Document

Amb motiu de facilitar tot el possible la comprensió de l'atletisme de cecs i deficients visuals ens disposem, mitjançant unes breus explicacions a desenvolupar les diferents categories així com les possibles adaptacions a les quals s’ha hagut d'arribar al llarg dels temps per, cada vegada més, assemblar-ho al màxim a l'esport de vàlids.

La classificació de les categories es realitzarà d'acord amb el grau de visió de l'atleta, així doncs, ens trobem amb tres classes B1, B2 i B3. La mencionada classificació l'aplicarem sempre a competicions que únicament siguin campionats de cecs o deficients visuals, mentre que en el cas de campionats amb les altres discapacitats, com per exemple unes paralimpiades, els B1 passen a ser T11, els B2 T12 i els B3 corresponen als T13 en el cas [de les carreres de les curses, F11, F12 o F13 en el cas dels concursos i [a | en] *p11, *p12 i *p13 en el cas del pentatló.

· B2: atleta que disposa d'un més alt grau de visió que li permet de valdre's

Per si mateix/a a l'hora de portar a terme la pràctica de qualsevol prova, encara que pot sol·licitar l'ajut d'un guia sempre i quan ho consideri oportú.

· B3: atleta el qual disposa d'un grau de visió més gran al dels atletes B2, però sense arribar a tenir un 100 d'aquesta.

- Curses: Les adaptacions al tema de les curses la trobem a l'hora de formar una sèrie de B1 o B2 en les quals només participaran 4 atletes. Això és a causa de que necessitarem dos carrers per a l'atleta B1 lloc que necessita l'ajut d'un guia, això tenint en compte que la pista disposi de 8 carrers, en el cas que tingués 6 les sèries constarien de 3 atletes B1 amb els seus respectius guies; a més a més tots els atletes B1 han de córrer amb un antifaç o amb unes ulleres que estiguin completament tapades, és a dir, no pot veure's res; d'altra banda. La majoria dels atletes cecs corren units amb els seus guies mitjançant una corda, encara que hi ha d'altres mètodes menys usats. En el cas dels atletes B2 seria igual al dels B1 independentment de si l'atleta sol·licita guia o no, perquè es considera que a causa del seu grau de visió, per seguretat es deixarà un carrer lliure entre atletes. És a la categoria B3 en la qual no existeix cap mena d'adaptació estant les sèries iguals a la dels atletes vàlids.

- Salts: Tant a les disciplines de salt de longitud com al triple salt, l'única diferència la trobem a la taula de batuda. Mentre que per als atletes vàlids disposen d'una taula de 30 centímetres (dels quals 20 cm són vàlids i els últims deu serien nuls) per l'amplada del carrer, tant els atletes B1 i B2 aquesta taula serà d'1 metre per l'amplada del carrer, la mencionada taula es marcarà amb una calç blanca de manera que a l'hora de la batuda quedarà marcada la petjada de l'atleta, sent doncs, un salt real, atès que es mesurarà des de la petjada marcada a la taula. Igual que a les curses, els atletes B3 no necessiten cap adaptació. Pel que fa als B1, podrien comptar amb dos ajudants a pista, un que es posarà en la zona de batuda, qui serà el que guiï l'atleta durant la cursa del salt i una segona persona que li indicarà el lloc des d'on ha de començar la cursa.

- Llançaments: Són les proves en les que menys diferències podem trobar en relació amb la dels vàlids. La única diferència que podem trobar respecte a la dels vàlids és que tant els B1 com els B2 poden comptar amb l’ajut dels entrenadors per orientar-se a la zona de llançaments.

- Relleus: Avui dia és una proba que es desenvolupa igual que la dels vàlids. L’única norma que ens podem trobar diferent als vàlids és que l’equip ha d’estar composat obligatòriament per un atleta B1 i un altre B2.

Els esportistes cecs i deficients visuals no poden realitzar totes les probes de l’ampli ventall del que disposa la IAAF, aquestes probes són les següents: les tanques, el 3000 obstacles i el salt de pertiga.

L’atletisme de cecs i deficients visuals ha anat evolucionant poc a poc fins avui dia que es realitza de la forma més semblant a la de l’atletisme de vàlids.

Fa anys els atletes de la categoria B1 corrien els 100 metres llisos sols, és a dir, corrien sense cap guia i disposaven de tots els carrers de la pista per ells. Eren guiats a través de la veu per dos entrenadors, un que es posava a la meitat del 100 i un altre es situava a la meta. A més a més, en cap carrera es sortia de tacos. Avui dia, les carreres de 100 metres llisos es realitzen com hem explicat més amunt.

Pel que fa als salts horitzontals, posteriorment, els B1 saltaven sense carrera, és a dir, a peu junts. Però s’ha anat evolucionant fins arribar a realitzar els salts de forma normal.

La proba que més canvis a passat fins a realitzar-se com ho fa l’atletisme de valits és la de relleus, tant la de 4x100m com el 4x400m. En els origens es deixaven 20m de zona i per a què el relleu fos vàlid, només calia que els atletes es trobessin dins d’aquesta durant un instant i per descomptat no hi havia testimoni. A l’any 1995 la zona es va reduir a 10m, quedant aquesta, com la del relleu de vàlids peró l’execució continuava sent la mateixa. A partir de l’any 1999, es va canviar i en els 10m de zona tenia que existir un contacte entre els atletes, com per exemple un toc amb la ma a l’esquena. No va ser fins a l’any 2002 quan la prova es va començar a realitzar de la mateixa manera que els relleus convencionals.